GIR VIRTUAL CAP A LA SOSTENIBILITAT

Els residus que més ens equivoquem en el contenidor groc

2012-01-24T13:15:00.001+01:00

El material incorrecte dins el contenidor groc representa un 30% del pes recollit !

En les darreres revisions del què trobem al contenidor groc hem vist que cometem moltes errades en el què hi tirem, segurament per què no sabem ben bé què hi va i pensem que qualsevol cosa que sembli plàstic ja val.

Pot ser perquè tampoc sabem com funciona tot aquest sistema de reciclatge, perquè unes coses les hi podem llençar i altres que són (per nosaltres) el mateix, no.

Primer us aconsello que us llegiu l'entrada del blog de l'ali: "Reciclatge, envasos, etiquetes i escombraries" . Allà us explica com funciona el sistema integrat de gestió ...el punt verd que tenen algunes coses que comprem.

Segon, intentarem aclarir dubtes arran del què més ens equivoquem.

Els següents materials NO es dipositen al contenidor groc!

I. Matèria orgànica: Cal que tinquem en compte que hi sol haver un 2% de pes que pertany a les restes d'aliments. Una petita part d'aquest percentatge pot ser degut a que no es buiden totalment els envasos que contenen menjar ( iogurts, tetrabrics, llaunes...).

> Per què cal netejar els envasos abans de llençar-los?

Els impropis que suposa la matèria orgànica ens dóna un pes recollit enganyós.La matèria orgànica acaba embrutin la resta de material, i si la freqüència en què buidem els contenidors és baixa, acaba fent una pudor terrible.

A més, cal afegir que tot el què es recull als contenidors va a una planta de triatge de Celrà, TIRGI, una entitat privada d'iniciativa social, sense ànim de lucre, per a la integració laboral i social de persones en risc d'exclusió.

Allà separen cada tipus d'envàs que hem llençat; ampolles d'aigua per un costat, brics per l'altre, llaunes,... I tot això ho fan gairebé a mà.

II. Tèxtils: És rar confondre el contenidors als qual es llencen els tèxtils, tanmateix, ens trobem amb un 1,8% en pes d'aquest residu al contenidor groc.

III. Plàstic no envàs: Hi ha la confusió de que el contenidor groc és el contenidor de plàstic. Això és una creença errònia que comporta molts impropis al contenidor; joguines i altres residus fabricats amb plàstic son dipositats al contenidor d'envasos lleugers quan haurien de dur-se a la deixalleria ( si encara es poden aprofitar ) per al mercat de segona mà de la Xarxa de deixalleries de l'Alt Empordà. En cas que aquest no es pugui reutilitzar s'ha de tractar com un "voluminós", és a dir, com un estri vell.

IV. Plàstic bosses d'escombraries: Degut a que en els supermercats cobren la bossa d'un sol ús, molts veïns compren bosses d'escombraries per a acumular-hi els residus. Aquestes bosses no es consideren un residu, sinó un producte per a dipositar-hi residus...(sí, enganyós també...)però el resultat és que no formen part del SIG d'Ecoembes perquè no són cap residu, i per tant no estan acceptades en el contenidor groc. Sempre que pugueu els residus d'envasos lleugers cal dipositar-los sense bossa, o bé dins una bossa d'un sol ús de plàstic que tingui el punt verd (no de patata o altres) ja que ens trobem amb un 2,44% de pes d'aquests residus en el contenidor d'envasos lleugers.

V. Film comercial: Igual que en el cas anterior, aquest tipus de plàstic no està dins el sistema integrat de gestió, i per tant no es pot introduir en els contenidors d'envasos lleugers. Ens trobem amb un 2,7% en pes d'aquest residu que ens ocupa un espai al contenidor i ens provoca un pes no real que acaba repercutint al retorn que ens fan dels envasos lleugers.

VI. Acer no envàs: La majoria de llaunes es dipositen al contenidor groc, això fa que molta gent pensi que l'acer es pot reciclar i per tant va a aquest contenidor. Això no és així, ja que depèn del punt verd del producte que hem comprat, i un 1,4% de pes d'acer que no pertany a envasos va a parar al contenidor, augmentant el nombre d'impropis.

Paper i cartró: Tot i que sembla molt evident quins residus són de paper i cartró, al contenidor d'envasos en trobem un 3,32% en pes. Entre els més destacats hi trobem revistes i impresos (1,26%) i envasos d'aquest material amb punt verd ( destí del qual és el contenidor blau, 1,07%)

Envasos de vidre: Aquests residus pertanyen al sistema integrat de gestió d'ECOVIDRIO, i per tant, cal dipositar-los al contenidor verd. Pot ser la confusió recau en algun que ens sembla de plàstic i resulta que és vidre... En els contenidors grocs hi trobem un 1,76% en pes d'aquest residu.
Recordeu, però, que en el contenidor verd nomès hi podeu tirar les ampolles i pots de vidre que tinguin el punt verd. No podem tirar-hi gots ni plats de vidre trencats, ni bombetes, ni miralls,...

Esperem que us hagi ajudat una miqueta més a aclarir com funciona això que sembla tan complicat...

Sònia

El triatge de les cintes de vídeo i de casset: Visita a l'ALTEM

2012-01-19T12:35:00.000+01:00

El dilluns va començar la recollida de les caixes Recinta, de la campanya de cintes de vídeo i de cassets. La Fundació ALTEM son els encarregats d'anar a cada punt on s'ubicaven les caixes i recollir-les.

Un cop les tenen, les porten a les seves instal·lacions. Allà en fan un primer triatge, on separen les caixes de les cintes ( de cartró i de plàstic) i el què és pròpiament la cinta.

Les cintes passen a un segon procés de triatge, on s'obren, traient els cinc cargols diminuts, i se'n separen les part. El plàstic és transportat a TIRGI, a la planta de triatge de Girona, i les cintes magnètiques les guarden per què de cares a la primavera volem proposar als casals d'avis fer un taller de ganxet, esperem que s'animin!

A la visita que hem fet avui a les instal·lacions de l'ALTEM, ens ha acompanyat una unitat de Ràdio Televisió Espanyola, que han enregistrat el procés de triatge i han fet vàries entrevistes; als educadors, als nois i noies i al tècnic del Consell Comarcal. Ens han comentat que s'emetrà de cares a la setmana vinent.

Sònia

El camí natural de la Muga: genial!

2012-01-13T22:29:00.001+01:00

Un dia d'aquesta setmana, en ple anticicló, vaig utilitzar el dia de festa que em quedava de l'any que hem deixat, per fer una de les coses que més m'agraden en aquesta vida: anar a pedalar amb molt bona companyia. Vam anar a fer la part del camí de la Muga que va de Peralada cap a Sant Llorenç de la Muga. L'adequació d'aquest camí, que transcorre entre Sant Llorenç de la Muga i Empuriabrava, es va inaugurar ara fa unes poques setmanes. Doncs bé, he de dir que el camí és 99 % ciclable, ample, molt ben senyalitzat i que transcorre per uns paratges magnífics. Recomano a tot aquell a qui agradi pedalar per camins de fer-lo, tot o a petites parts, això ja depèn dels costums i fites de cadascú...

I aprofito per felicitar a les companyes de l'àrea de turisme del Consell Comarcal pel resultat de la feina feta en aquest projecte.

Txell

fanalet amb material 90 % reutilitzat!

2012-01-10T22:23:00.003+01:00

Aquest és el fanalet que ha fet la meva filla (bé, suposo que amb força ajuda de la mestra, ja que la nena té 21 mesos) a la llar d'infants! A la imatge el fanalet ja està una mica malmès: en el moment de fer la foto la Gina m'estava intentant boicotejar perquè no la pugués fer, ella no s'hi va voler posar i a més ja havia utilitzat durant una bona estona el fanalet per fer cagar el tió.... bé però, al que anàvem.... el fanalet està fet amb el pal de cagar el tió (que ja era un tronc) i un tros d'ampolla d'aigua. A partir d'aquí, la decoració va segons la imaginació de cadascú. En aquest cas hi van posar una mica de cotó fluix i alguns gomets... bé, jo que sóc força nova en això de ser mare i les manualitats dels fills, ho he trobat una idea molt xuli!

txell

La millor novetat per a embolicar regals

2012-01-05T14:36:00.003+01:00

Us poso una novetat en l'art d'embolicar regals, una barreja entre el furoshiki japonès ( mocador per fer embolcalls tradicional al Japó) i les noves tecnologies. És un tall de roba provista d'una cinta i un botó on hi associes un codi de barres identificatiu que gestiona el promotor del projecte des d'un web. Quan t'arriba el regal amb aquestes característiques cal anar al web i registrar el codi de barres de manera que segueixes la roda. Per l'etiqueta en sabràs la vida de l'embolcall: quants regals ha embolicat, quans arbres hem estalviat de tallar i d'on vé. I després toca seguir-lo passant...

Es diu infinit-loop i és una proposta de Tarpuna cooperativa. Una novetat interessant a tenir en compte...

Mireu el vídeo

Tenim un premi EMAS!

2011-12-16T11:51:00.000+01:00

L'àrea de medi ambient del Consell Comarcal de l'AltEmpordà, varem rebre un dels tres premis EMAS Catalunya 2011 per lanostra política de comunicació, participació i campanyes de sensibilització.

L’Àrea de Medi ambient del ConsellComarcal de l’Alt Empordà, s’ha certificat durant l’any 2011, a la norma dereferència UNE-EN ISO 14001:2004 i al Reglament EMAS III. Amb aquest treball pretenem donar exemple, com a administració pública, apostant per un desenvolupamentsostenible i adquirint el compromís amb la protecció i conservació del medi entotes les activitats que desenvolupa.

Els premisEMAS Catalunya són una iniciativa d'àmbit català, portada a terme pel ClubEMAS, integrat per empreses i altresens adherits al Reglament EMAS, amb el suport del Departamentde Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu deser un estímul per la millora del sistema de gestió ambiental EMAS així com unaoportunitat per innovar la comunicació i la interrelació amb les diferentsparts interessades. Aquests premis no tenen dotació econòmica i volenreconèixer les millors accions dutes a terme per les organitzacions EMAS.L'acte de lliurament d'aquests guardons fou el passat 15 de desembre amb uncaràcter lúdic i innovador amb el que es vol reflectir la diferència iexcel·lència d'aquestes organitzacions i conèixer les noves iniciatives,aportacions i novetats establertes durant l'any.

Els premisestan adreçats a qualsevol organització registrada EMAS que disposi com a mínimd'un centre ubicat a Catalunya cobert pel registre EMAS.

Hi ha trescategories de participació:

Millor Declaració Ambiental.
Millor acció d'implicació del personal i/o interacció amb les parts interessades externes.
Millor implantació ambiental.

Enguany, l'Àrea de Medi Ambient s'hapresentat per primera vegada als premis EMAS Catalunya i n'ha obtingut elguardó “a la millor acció d'interacció amb les parts interessades externes”,per la originalitat i innovació en laseva política de comunicació i participació en relació als seus serveis, amb unpersonatge central com a eina de divulgació, en Pitu Tries i posant èmfasi enla seva última campanya “Si Triem junts sona millor”. Podeu veure l’històric de comunicació i la campanya alweb Coneix en Pitu Tries

El Sr. Pere Maluquer, Conseller Comarcal de Medi Ambient va recollir elpremi de mans de l’Honorable Conseller de territori i Sostenibilitat durantl’acte de lliurament que es va fer a Barcelona.

Des d'aquí fem partícips d'aquest reconeixement a tots els col·laboradors i participants que han fet possible les nostres campanyes i els seus aspectes més innovadors. Gràcies!

reutilització de pots de vidre

2011-12-07T11:34:00.001+01:00

Aquells a qui els agradi la mel i que vulguin contribuir amb el seu granet de sorra a minimitzar els residus de vidre, els agradarà saber que al mercat de fruita i verdura de Figueres hi ha un productor de mel a qui podem fer una visita. Els dimarts, dijous i dissabtes, a la plaça del Gra de Figueres, hi ha una família que regenta el negoci de Mels Lluch que, a banda d'oferir diversos tipus de mels i altres productes naturals, obre als seus clients la possibilitat de retornar l'envàs buit a canvi d'un petit abonament. Aquí no vull donar importància a l'import del retorn, sinó al fet que amb productes de proximitat (aquest en concret no és de l'Alt Empordà, però és de la província), és fàcil començar a establir petits sistemes de devolució i retorn. D'aquesta manera, a més d'afavorir el tracte pròxim venedor-client i oferir un producte proper, amb el poc impacte ambiental que això comporta (aquestes dues ja són característiques pròpies dels mercats locals), hi afegim el fet que es deixa de generar un residu, ja que el pot buit es tornarà a omplir!

Txell

Estratègia catalana residu zero

2011-11-24T14:12:00.001+01:00

Ahir dimecres va celebrar-se al Consell Comarcal una Jornada debat sobre l'Estratègia Catalana residu zero que impulsa la Fundació privada catalana per a la prevenció de residus i el consum responsable.

La iniciativa vol impulsar una gestió preventiva i eficient dels recursos limitats i els residus, i la contaminació associada a tot el seu Cicle de vida, una economia circular, de tancament dels cicles de matèria i energia, baixa en carboni.

Això és possible gràcies a la col·laboració intersectorial d'universitats com la UPC, la UB, l'ICTA-UAB, del món municipalista amb l'Associació de municipis RS porta a porta municipis del model Residu Mínim, entitats ecologistes i cíviques com GAIA, CAPS, la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, Ecologistes de Catalunya, CEPA...que han estat treballant colze a colze en la Comissió promotora de la Fundació.

Durant la jornada es van presentar els detall de l'estratègia que podem resumir que té els següents objectius:

Recollir selectivament un 70% dels residus municipals que poden ser reutilitzats o reciclats com a recursos per evitar que vagin a abocador.
Prevenir i reduir la producció dels residus en un 20%, responsabilitat que cau sobre el productor dels residus. Afegint també estratègies d'ecodissseny d'embalatges dels productes que es posen al mercat.
Recerca dels materials no valoritzables que es posen el mercat i estudi i substitució dels mateixos per altres materials que es puguin recuperar.

L'assoliment dels objectius es pot fer aplicant diversos models de recollida i tractament i incentivant actuacions encaminades a la millora dels serveis actuals adequades a cada entitat que s'adhereixi a l'estratègia.

A la taula de debat hi havia representants d'empreses ( Urbaser i LC Paper) que varen explicar la seva experiència d'aplicació de la gestió de residus a l'empresa, un representant de la UdG que va relatar les actuacions portades a terme en l'ambientalització de les universitats que treballen actualment en xarxa aquests temes. També va intervenir Marta Ball-llosera representant l'IAEDEN explicant les activitats de l'entitat en la prevenció de residus i la regidora de l'Ajuntament de Celrà com a experiència municipalista.

El Consell Comarcal de l'Alt Empordà va intervenir en la presentació de l'acte, a càrrec del Sr. Quim Felip; les conclusions i tancament de l'acte a càrrec de Pere Maluquer i amb l'experiència i el treball relacionat amb la prevenció de residus feta fins avui a l'Àrea de medi ambient a càrrec de la cap de l'àrea, Helena valent.

TROBAREU MÉS INFORMACIÓ SOBRE L'ACTIVITAT DE PREVENCIÓ DE RESIDUS A LA COMARCA AL WEB DE PREVENCIÓ

2011-11-22T11:11:00.001+01:00

Ha arribat el dia!

Avui estrenem el videoclip Si triem junts sona millor, que es va rodar als 68 municipis de la nostra comarca.

Molts vau participar, ballant al costat d'en Pitu. Altres no vau poder perquè estaveu treballant, a l'escola,... però segur que teniu coneguts, amics o familiars que van poder moure l'esquelet davant la càmara! Busqueu-los!! Segueixen bé el ritme!?

I si esteu animats, podeu baixar-vos la cançó , grabar el vostre propi videoclip, penjar-lo al youtube i enviar-nos l'enllaç per tal que el compartim amb tothom! Ànims, segur que us surt molt bé!!!

2011-11-14T13:56:00.002+01:00

Des de l'Àrea estem ajudant a la Fundació privada catalana per la prevenció de residus i consum responsable a difondre la idea de l'Estratègia Residu Zero, que també funciona a Itàlia o algunes zones de l'India.

El concepte de Residu Zero no vol dir que no es generin residus, cosa totalment impossible avui en dia, sinó que s'impulsi una economia circular, des d'empreses, institucions, entitats, centres de recerca, universitats, etc.

Fins ara s'han fet ja alguns fòrums d'intercanvi d'experiències que tendeixen al residu zero, on l'objectiu ha sigut difondre-les, adaptar-les i expandir-les. També s'hi van definir i adoptar compromisos dels diferents sectors; empreses, ens locals, universitats i centres de recerca i coneixement, entitats, de la societat civil,..per avançar en col·laboració en aquesta direcció. Per exemple, l'empresa El Tinter, ha anat incorporant criteris d'ecoedició, ecodisseny, minimització de residus i elaboració d'un pla de reducció de residus perillosos en tots els seus processos.

Les propostes que van sorgir del fòrum realitzat el 4 de març són, entre d'altres;

1. Invertir les tendències cal reduir els residus en quantitat i toxicitat i els resultats del 70% de tractament de final de canonada i el 30% aprox de recuperació, al 30% de tractament finalista al 2020. Cal un canvi de paradigma, un nou model i normativa que ens dugui en aquesta direcció

...
5.Funcionar com una xarxa d’ens locals, d’institucions, empreses, universitats, entitats, ciutadania,.....treballant amb Grups de treball i xarxes específiques unides al Fòrum per la voluntat d’evitar la generació de residus i el rebuig amb destinació a tractaments de final de canonada, cap a una gestió de materials i una producció i consum sostenibles.

...
6. Crear un Centre de recerca i gestió de propostes Residu Zero on s’analitzin els residus i els fluxos residuals tot proposant accions i instruments legislatius, econòmics i tècnics per reduir els residus i tancar el seus cicles.

Consulteu-ne més aquí

I ara toca a les comarques Gironines. Per això des d'aquí hem volgut donar un cop de mà i organitzar una sessió el pròxim 23 de novembre a la tarda. Us deixem amb el programa per a qui li interessi.

Participació en la II Trobada de polítics i tècnics de protecció civil de Catalunya

2011-11-10T13:32:00.000+01:00

Els dilluns 7 i dimecres 9 d'aquest mes ha tingut lloc a Manresa la II Trobada de polítics i tècnics de protecció Civil de Catalunya. El primer que m'ha sobtat d'aquestes trobades és la poca participació: faltaven bastants tècnics i molts més polítics, però ja se sap que la crisi afecta a tothom. I el segon que m'ha sobtat són les obres de l'Eix, que no permeten avançar cap vehicle en 150km.....i estan previstes que s'acabin al juliol del 2013....

D'entre les ponències del primer dia, caldria destacar la del sr. Luís Serrado, coordinador del Servei d'Informació d'emergències 112 de la Comunitat de Madrid. El 112 de Madrid es basa en l'ús de les noves xarxes socials per arribar a la població en cas d'alertes o emergències: fan servir Twiter i Facebook i van parlar del concepte de "voluntaris digitals", persones que donen informació en cas d'emergència a través d'aquestes xarxes, de manera totalment altruista. Val a dir que la gent també les fa servir per queixar-se, i que, segons el ponent, les queixes també s'han de tenir en compte per anar millorant el sistema.

Aquesta ponència en va agradar perque des del Consell Comarcal també tenim un grup de Protecció Civil en el Facebook ( http://www.facebook.com/groups/120201501390375/) en el qual hi ha poquets membres, però esperem que es vagi ampliant conforme la gent ho conegui. Ara bé, els pocs membres que hi ha són actius, com ens van demostrar durant la "tempesta tropical" o cicló mediterrani que vam patir la setmana passada.

Un altra ponència destacable va ser a la tarda, a càrrec del sr. Ricardo Villalba, cap d'Emergències de l'Ajuntament de Lorca, que va parlar de la gestió del terratrèmol de l'11 de maig d'aquest any. Just la setmana passada es va desmontar el campament, és a dir, hi ha hagut gent durant 6 mesos....quan això no estava previst de cap manera. La seva conclusió va ser que ara per ara no hi ha ningú preparat per suportar una emergència d'aquestes característiques.


L'exposició de material logístic per emergències amb la delegació de Lorca en primer terme.

El dimecres dia 9 es va parlar també de temes interessants. La primera ponència del sr. Sergi Delgado, subdirector general de coordinació i gestió d'emergències de la Direcció General de Protecció Civil va fer reflexionar sobre les "noves" emergències no contemplades en els plans de protecció civil. Per exemple apagades generals de llum que duren hores o dies, vagues de transport que poden afectar al subministrament de benzina o aliments, explosions de gas, accidents de tren, etc. I va enfatitzar en la millora de la logística en general, en la fase de post-emergència, en la coordinació del voluntariat i en treball conjunt entre els tècnics locals i comarcals i els tècnics de la Direcció General.

En la taula 7 - la protecció civil en la organització de grans esdeveniments - va parlar la tècnica de protecció civil de l'Ajuntament de Barcelona, sra. Joana López de Gregorio, sobre els grans espectacles que es fan per la Mercè o en el Palau Sant Jordi, amb assistències de més de 30.000 persones....Impressionant!. La sra. Blanca Vilarnau, tècnica de protecció civil de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, va explicar com es va fer un simulacre d'un incendi en un ball determinat del seu Carnaval, on el protagonista és el paper.

Després de dinar vaig participar en la taula 7: la protecció civil als municipis i el suport dels consells comarcals, juntament amb l'Alcaldessa de Santpedor, la Sònia Oliver, tècnica del Bages i en Xavier Solé, tècnic del Solsonès. Tots quatre vam coindicir en la problemàtica general que ens trobem a l'hora de redactar plans de protecció civil, i a l'hora de les emergències.


La taula 7. Segur que rivia d'algun comentari d'en Xavi, que es va fer creus que a l'Alt Empordà hi hagin 68 municipis (Al Solsonès n'hi ha 15)

En concret, la meva intervenció va ser per dir que el nostre Consell Comarcal havia apostat fort per la planificació d'emergències, redactant la major part dels plans de protecció civil dels municipis de la comarca, i també, per la informació a la població, amb la creació d'una pàgina web i el grup de facebook, encara que els nostres recursos són limitats. Vaig aprofitar la presència del Director General i el Delegat dels Serveis Territorials a Girona per demanar una dotació econòmica que ens permeti sonar suport en les emergències, però no hi va haver resposta per part seva....

A continuació va venir el lliurament de medalles de protecció civil i els parlaments de clausura: més info AQUI

Aquest camió amb tracció a les 6 rodes és el CECAT mòvil. Es pot desplaçar a qualsevol lloc per fer-lo servir de CCA (Centre de Comandament o de Coordinació Avançat). A dins hi ha ordinadors, emissores, impressores, tele i internet i fins i tot lavabo.

Més endevant els organitzadors penjaran les ponències a internet i llavors les enllaçarem en aquest blog.

Mes info de les jornades:

- http://www.regio7.cat/manresa/2011/11/06/palau-firal-acull-politics-tecnics-proteccio-civil/174921.html

- http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=127511&idioma=0&departament=61&canal=81

- http://www.ajmanresa.cat/web/detall_noticia.php?noticia=2157

- http://www.ccbages.cat/index.php?loadnot=442

REUTILITZACIÓ D'ENLLUMENAT URBÀ

2011-11-08T18:46:00.003+01:00

Tots sabem que cal canviar l'enllumenat urbà per models homologats que no provoquin contaminació lumínica. Doncs ja s'ha trobat una possible reutilització de les lluminàries de tipus globus en bon estat: un tamboret amb llum. Aquí us deixo la foto i l'enllaç de l'empresa que he trobat que ho proposa.

Aquest tamborets poden servir per sales d'espera, centres de conferències, museus i altres llocs similars.

REutilització d'espelmes

2011-11-08T12:22:00.002+01:00

Les espelmes enceses atorguen a l'ambient calidesa i sensació de confort. N'hi ha una gran varietat en el mercat, amb multitud de formes i mides.

A vegades, les espelmes no acaben de cremar del tot: el ble s'acaba abans que la cera s'hagi evaporat, i ens poden quedar restes d'espelmes que podem aprofitar per crear-ne de noves.


Restes d'espelma que no han cremat

Com ho fem??

L'únic que necessitem és un ble nou, que no deixa de ser una corda prima de cotó. Quan més ample sigui el fil, més llum farà i més ràpid cremarà l'espelma, per tant, busquem un cordó primet.

Posem les restes de cera en una cassoleta o tupí i el posem al foc, per a desfer-la. Hem de parar atenció que no bulli. La cera, composta pràcticament de parafina, és un derivat del petroli inflamable, és a dir, es pot encendre si li apliquem molta calor. Cal remenar tota l'estona i anar posant i traient del foc el tupí.


La parafina es va desfent. La cassoleta està bruta d'altres espelmes....

Un cop tenim tota la cera fosa, hem de mullar el fil de cotó que ens servirà de ble, dins la cera. Això cal fer-ho perquè cremi bé. Si no mullem bé el fil, quan encenem l'espelma, durarà uns segons i se'ns apagarà.


La cera està calenta....millor sucar el ble amb pinces.

Ara hem de buscar un motlle per fer l'espelma. Vaig remenar els armaris de la cuina i vaig trobar un pot de plàstic que podria anar bé. Es poden fer servir multitud de motlles: els dels flams es poden fer servir per a fer espelmes que suren, podem reutilitzar llaunes, cloves d'ou, el rotllo del paper, etc.

Quan tenim el motlle, cal col.locar primer el ble. Per a que s'estigui quiet i recte, li vaig lligar un cargol en un extrem i l'altre extrem el vaig aguantar amb palets xinesos

S'aboca la parafina amb molta cura. Potser ens quedarà una petita depressió al centre de l'espelma, al lloc on hi ha el ble. Caldrà reomplir-la més tard.

Es deixa així durant 24 hores. Després podem provar de desemmotllar o si no es pot, es talla el plàstic. En aquest cas, la vaig poder desemmotllar com un flam. La parafina es contrau amb la fred, per tant podem provar de posar-la una estona en el congelador abans de desenmotllar l'espelma.

Resultat final.

Maneres curioses i per sort poc freqüents d'entrar en contacte amb la natura

2011-10-27T22:30:00.001+02:00

Aquest cap de setmana passat hem estat en un càmping de la comarca amb la família. No cal dir de quin càmping es tracta, perquè ara això no és rellevant, no em vull posar amb la instal·lació, sinó amb el comportament d'alguns que van a gaudir de la natura al costat de la muntanya d'una manera molt peculiar, al meu entendre. Resulta que estàvem sopant el divendres al vespre i ens arriben els veïns de davant: portaven un quad pel pare i un pel fill. Aquell nen devia tenir 8, 10 anys com a molt i ja tenia un quad per ell tot solet i per fer-se un fart de fardar entre la resta de mainada que hi havia! I amb una fumèrria que feia quan donava gas per allà, ja fossin les 12 de migdia o les 10 de la nit... ni al nen ni als pares no els importava ni l'hora que fos ni la imatge que donaven, ja us dic, al meu entendre...

Bé doncs, només vull fer un parell o tres de reflexions, que no deixen de ser opinió personal: en primer lloc, a aquell marrec crec que li hagués fet molt més bé fer-se un fart de córrer pel càmping o muntanya amont, i arribar a la rolot ben suat, apunt per fer una dutxa i havent posat gana per l'àpat que toqués... segon (tot i que no no és tema del tot ambiental, no puc estar-me de dir-ho): si una criatura a aquesta edat ja va amb quad, amb la despesa econòmica i ambiental que això comporta, amb què haurà d'anar quan tingui 45 anys? i tercer: que trist que trobo anar de vacances en un paratge tan magnífic com el que estàvem i no trobar cap manera més humana i respectuosa d'ensenyar als petits a estimar el nostre entorn.

Repeteixo el títol: per sort, són maneres poc freqüents d'entrar en contacte amb la natura!

Txell

Canal Nord acompanya a les educadores a fer porta a porta de compostatge casolà

2011-10-17T09:32:00.000+02:00

Des del Juny, a l'àrea, treballen 4 noies que van casa per casa a informar a la gent sobre el compostatge casolà. També fan altres intervencions, com conscienciar als comerços de la recollida selectiva, repartir tríptics informatius de protecció d'animals, tríptics de protecció civil, fer enquestes a peu de carrer i supervisar les àrees d'aportació.

El dimarts dia 11, Canal Nord va acompanyar a dues de les noies, la Bàrbara i la Imma, a fer el porta a porta de compostatge casolà per Figueres. Les va estar gravant mentre feient les actuacions i en va recollir una petita mostra en el noticiari del vespre.

Les podeu veure aquí

Collita de compost, del compostador del Consell Comarcal

2011-10-11T15:19:00.001+02:00

El compostador dels jardins del Consell Comarcal es va instal·lar durant el mes de març de 2009. Tot el personal col.labora separant la fracció orgànica dels residus que s'hi generen, és a dir, les restes de menjar, de fruites, etc, que es recullen en unes "papereres" especials.

El tipus de compostador que es va instal·lar en principi va ser un “combox”, de 300L de capacitat, de 82cm d'alçada i 60cm de base quadrada.

L'1 de març de 2010 es va realitzar una recollida de compost i es va aprofitat per canviar el compostador. El nou contenidor és de 420L, 1,05 m d'alçada i base quadrada de 79x79, amb una lleugera forma piramidal. És el mateix que es facilita en les campanyes de compostatge promugudes pel Consell.

L'encarregada del control del procés de compostatge és l'educadora ambiental de l'Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal.

Aquí teniu el resultat de les tres collites de compost que hem fet fins ara:

	22/10/09	01/03/10	06/10/11
Volum compostador	300L	300L	300L
Volum ocupat	246L	300L	300L
Kg recollits de compost	31,16 kg	41,9 kg	137,9 kg
L recollits de compost	73,8L	81 L	-
Equivalència amb residus reciclats	124,64 kg	167,6 Kg	551,6 kg
Densitat del compost	0,463 kg/L	0,517 kg/L	-
pH del compost	7,5	-	7,5
Percentatge de compost no recollit	17,00%	-	-
Percentatge d'impropis	0,60%	0,50%	0,70%

De vegades és difícil calcular totes les dades...Però, n'hi ha una de molt significativa: hem pogut recuperar 138kg de compost, que equivaldrien a uns 552 kg de residus!!! La dada és aproximada, i no es pot determinar en quan de temps s'han transformat aquests residus.

La fauna invertebrada observada (és a dir, els bitxos) correspon a la normalitat dins els compostadors. Hem de destacar la presència de larves d'escarbat en la collita, cosa que és normal i d'esperar. En la part superior, on es fa la fermentació, no s'han vist cucs de terra ni cucs de femer, ni larves de mosca soldat, encara que si s'han trobat restes de crisàl.lides d'aquesta espècie:

Cal remarcar que alguns arbres, a través de les arrels, entren en el compostador: es van trobar arrels vives en treient el compost. L'arbre que tenim més a la vora és un fals pebrer.

El servei de jardineria aplicarà el compost a la gespa del jardí, a raó de 0,5 a 1kg de compost per metre quadrat. Per a que quedi més finet, el vam garbellar...Tot el que no passi pel "garbell" es torna a desar dins el compostador

També s'ha fet servir el compost per reomplir alguns testos del Consell Comarcal.

Aquests són els impropis trobats. Hom anomena impropi als objectes o restes d'objectes que no hi haurien d'estar dins un contenidor determinat. Per exemple, aquests impropis ho són dins del compostador, tanmateix serien propis d'un contenedor d'envasos, en realitat.

gira del si triem junts acabada!

2011-10-08T17:36:00.001+02:00

Si ara fa un parell de setmanes donàvem la sortida a la gravació del videoclip Si triem junts, sona millor, avui anunciem que s'ha acabat la gira de gravació. Ara queda per endavant tota una feina molt diferent de la feta fins ara: recopil·lar totes les gravacions, escollir l'ordre d'aparició dels pobles, fer tot el muntatge....

Pel que fa a la gravació, han estat dues intensíssimes setmanes de quilòmetres i ballaruca per la comarca per part d'en Marc (encarnant en Pitu Tries), en Pere (enregistrant a cada poble) i la Sònia (qui animava i ajudava a tots els voluntaris a fer la coreografia amb en Pitu).

Hem anat a cadascun dels 68 pobles de la comarca amb el mateix entusiasme. En alguns pobles s'ha pogut organitzar i han acompanyat en Pitu, escolars, avis, veïns encuriosits que passaven per allà o algun treballador municipal amb ganes de passar 5 minuts agradables, per citar alguns exemples. En algun altre poble, o bé no hem sabut arribar a la gent o bé, simplement, ningú s'ho ha pogut combinar per acompanyar en Pitu en el seu ball: també tindrà el seu encant en el resultat final del vídeo.

Amb tot, crec que des de la nostra àrea hem fet una feina molt maca entre tots durant aquests dies, perquè cadascuna de nosaltres hi ha posat el seu gra de sorra perquè la campanya sortís bé. Ara queda esperar el vídeo, quins nervis.....

Bé doncs, moltíssimes gràcies a tothom qui ha ajudat en la confecció del videoclip!

tret de sortida al videoclip si triem junts...

2011-09-24T22:18:00.002+02:00

Aquesta tarda a partir de les 17 h s'ha donat el tret de sortida a la gravació del videoclip de la cançó Si triem junts, sona millor. Ha estat a la Rambla de Figueres, el el marc de la trobada d'entitats juvenils de la comarca. Tot i que al principi semblava que no hi hauria massa gent i que el temps ens podia jugar una mala passada, no ha estat així, i bastantes persones, molt animades, han acompanya en Pitu a la Rambla mentre el cel encara aguantava. A veure Helena si trobem alguna foto de les que has fet...

I dilluns segueix la gira de gravació cap a Portbou. Durant 2 setmanes passarem pels 68 pobles de l'Alt Empordà perquè tothom que ho vulgui pugui sortir al videoclip!

Reciclatge de banderoles

2011-09-23T20:12:00.002+02:00

El reciclatge de banderoles promocionals és una bona i atractiva sol·lució per a reutilitzar i de passada continuar fent promoció del municipi. Hi ha moltes empreses que es posen en contacte amb entitats que tenen aquest material per a reconvertir-lo.

Una de les que he trobat és " PLan B" que fan tot tipus de bossa i bolsos, altra interesssant és Sonrieteme Recicla d'Olot, que fan dissenys molt innovadors per a diferents utilitats.

Moltes de les empreses que treballen aquests materials tenen convenis o treballen amb col·lectius de difícil inserció sociolaboral aconseguint una política social i ambiental molt interessant.

Dissenys de Plan B

Bossa pel vi i paperera disseny de "Sonrieteme Recicla"

moure's per la ciutat

2011-09-19T23:00:00.001+02:00

En aquest escrit vull remarcar els avantatges de moure's per una ciutat com Figueres a peu o en bicicleta en lloc de fer-ho en cotxe. Esmento Figueres perquè si parlem de desplaçar-se per dins d'un poble més petit, les raons per deixar el cotxe a casa encara penso que són més flagrants.

Sempre i quan la càrrega o la logística ens ho permetin (és clar que si hem d'anar de punta a punta de ciutat carregats amb dues caixes de cava o si anem acompanyats d'un avi a qui costi caminar, l'opció del cotxe serà millor) penso que hi ha moltes raons per aprofitar i fer un passeig per la ciutat:

No alimentarem la mala lluna fent cua en un semàfor i buscant aparcament, sinó que probablement trobarem algú agradable amb qui parlar.
Per tant, arribarem de més bon humor al destí i, segurament sense aquelles presses per tenir el cotxe aparcat en doble fila o en zona blava.
També ens estalviarem alguna multa o alguna topada amb el cotxe.
Probablement arribarem abans a peu o en bicicleta que en cotxe.
No participarem i ajudarem als col·lapses de vehicles que es formen en hores punta per la ciutat: el conductor i els usuaris del bus municipal ens ho agrairan!
Deixarem d'emetre gasos contaminants a l'atmosfera.
Activarem el nostre metabolisme i farem una mica d'exercici moderat a l'aire lliure.
Com a conseqüència, ens podrem estalviar d"'apuntar-nos al gimnàs" perquè ja ens haurem bellugat a la vegada que haurem fet els encàrrecs o tasques que havíem de fer.
També estalviarem algun euro, ja que des del moment que treus el cotxe del garatge aquest demana beguda.

Bé doncs, aquí algunes raons ben simples per deixar el cotxe a casa moltes vegades, parlant amb sentit comú . I encara seré més agosarada i, per exactament les mateixes raons que acabo d'exposar, deixaré anar la idea d'oblidar-nos de l'ascensor i fer servir les escales..... Podem començar per baixar-les, que sempre costa menys, i a la que ens hi veiem valents, podem provar en sentit pujada....

Nova secció: REUTILITZEM

2011-09-07T22:15:00.001+02:00

Iniciem una nova manera de funcionament del bloc de la nostra área on cadascun de nosaltres podrà escriure sobre una temàtica ambiental concreta que sigui d'interés. Per les meves aficions, enceto l'apartat REUTILITZEM i m'encarregaré de donar-vos consellS pràctics i idees per reutilitzar objectes, arreglar mobiliari antic... Per això us indicaré links amb tutorials i idees que podeu trobar a la xarxa i altres que he experimentat jo mateixa. Tot això esperant que sigui útil per alguns de vosaltres.

I aquí va la primera idea que trobareu en aquest bloc i que encara no he provat però que potser m'hi posaré, un estoig per a les ulleres amb una ampolla de xampú... Només cal tallar-la i cosir-hi una cremallera i llestos!

Entrevista al conseller Pere Maluquer

2011-08-29T09:52:00.002+02:00

Pauenc nascut a Barcelona el 1960. Del 1995 al 1999 va ser diputat de Medi Ambient a la Diputació de Girona, i del 1999 al 2003 va exercir com a director general de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Fins les darreres eleccions, va combinar la tasca de diputat de CiU a la Diputació de Girona amb la d’empleat de banca. Actualment és regidor del municipi de Pau i conseller a l'àrea de medi ambient del Consell Comarcal de l'Alt Empordà

En conèixer que entrava com a conseller, com el va influir en l'elecció de l'àrea de medi ambient el seu pas per la diputació i la direcció general de Medi natural a la Generalitat?

Si el Consell té una potencialitat és la unificació de serveis que pot oferir al conjunt de la comarca. Hem de saber veure que la nostra comarca té uns valors naturals, de biodiversitat, paisatge, valors històrics,..que des d’una gestió conjunta es pot ajudar a tirar endavant els ens locals per donar a conèixer i saber cuidar aquests valors.

Sòc una persona compromesa i amb ganes de treballar i, per la meva trajectòria política -he participat sempre en els àmbits de la gestió i la planificació territorial posant especial èmfasi en la millora de la qualitat ambiental del nostre entorn més immediat- amb coneixements sobre medi ambient. Sabent que el Consell Comarcal de l’Alt Empordà té dos grans àrees d’actuació; serveis socials i medi ambient, em vaig decantar cap aquesta darrera en la qual podia aportar quelcom més.

Tot i que vostè ha treballat més en medi natural, i l'àrea de medi ambient del Consell Comarcal es desenvolupa, en gran part en l'àmbit dels residus, quines estratègies i reptes es planteja per als pròxims quatre anys en aquesta àrea?

De moment, el meu gran repte és seguir mantenint el nivell d’implicació dels ajuntaments amb els serveis que ofereix el Consell Comarcal de l’Alt Empordà en l’àmbit dels residus, sent conscients que necessitem la solidaritat entre els municipis de la comarca per ser més eficients. Hem d’intentar cohesionar la comarca valorant les alternatives que se'ns plantegin per treballar junts i estudiar les diverses alternatives segons les diferents realitats municipals.

La comarca té 68 municipis i més de 200 nuclis habitats. A tota aquesta població cal donar-li serveis bàsics que actualment son competència de les administracions locals. Com creu que es pot respondre a les diferents necessitats dels municipis?

La gran virtut de la comarca és la seva diversitat, però també es converteix en una gran dificultat a l’hora de gestionar els serveis bàsics. Tenim nuclis aïllats, masies, urbanitzacions, nuclis rurals i també ciutats. Intentar donar serveis bàsics des dels ens locals és una feina complicada que podem solucionar si ens mirem la comarca com a un conjunt. D’aquesta manera ens podem plantejar serveis més coherents amb el territori. Per exemple, als municipis rurals es veuen amb dificultats a l’hora de donar un servei adequat de recollida d’escombraries. Cada municipi contracta una empresa de recollida i, en general, no es té en compte quina empresa tenen els municipis veïns. Si la gestió d’aquest servei es pogués fer conjuntament, donant les competències a una administració supramunicipal, podríem fer unes rutes optimitzades a la comarca que en sortíssim tots beneficiats.

Durant aquests anys, la comarca ha estat parada pel que fa al nou Centre de Tractament de Residus per la manca del finançament necessari. Quan creu que podrem parlar del Centre com a una realitat?

Som conscients de la necessitat d’aquesta instal·lació a la comarca, i la considerem prioritària dins les nostres actuacions. Però la decisió no depèn nomes del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, sinó que hi ha altres agents implicats i per tant no podem determinar res definitivament. Encara no podem establir una data d’obertura d’aquesta instal·lació, però ara sabem que durant el 2012 hi haurà avenços en aquesta línia.

Pel que fa a medi natural, es va construir la xarxa de miradors del paisatge de l'Alt Empordà. Tot i que la construcció és força recent, degut a que són instal·lacions a l’aire lliure, s'estan degradant ràpidament. Com afronta el projecte de la xarxa de miradors?

És un projecte molt interessant de coneixença dels valors paisatgístics, històrics i culturals de la comarca, però és evident que el manteniment dels miradors és un punt feble que caldrà resoldre. Ara per ara, cal cercar la implicació del món institucional, però per sobre de tot, del món associatiu. Volem establir contactes amb entitats de conservació del territori que puguin fer-ne ús per tal que, alhora, ens informin de l’estat de les instal·lacions i així, fer-ne un seguiment

Dins l'àrea de medi ambient hi ha el servei de suport comarcal a la protecció civil. Actualment s'estan finalitzant les tasques de redacció dels plans d'emergències municipals i tan sols restarà el servei d'actualització dels plans. A partir d'aquí, de quina manera creu que es podria ampliar el servei de suport comarcal a la protecció civil?

Mantenir actualitzats tots els plans de protecció civil és una tasca que comporta moltes hores de feina. Actualitzar els plans no només consisteix en canviar un paràgraf.

Per tenir-lo al dia cal fer entendre a tots els ajuntaments que no és un document per quedar-se a la lleixa d’un despatx, sinó que ha d’estar a l’abast dels responsables i ha de ser revisat periòdicament per l’ajuntament. Cal informar a la població del contingut d’aquest pla, el gran repte de protecció civil a la comarca és fer difusió de la necessitat de coneixement del pla de cada municipi.

A l'àrea de medi ambient, contínuament cal informar a la població de temes com emergències, reciclatge o compostatge casolà. Quins creu que son els principis o mètodes que caldria utilitzar des de l'administració per a fer més efectives aquestes comunicacions?

Des de l’administració és bàsic que comuniquem d’una manera clara i amb un missatge que arribi a tots els ciutadans. Tenim clar que hi ha un problema en les informacions que donem des de les administracions cap a la població. Fem molta feina que els ciutadans desconeixen perquè no els hi arriben. Intentem informar a través de tríptics, pàgines webs, facebook i blog. Però la premsa escrita és la que ressona més en aquesta comarca. Per això volem potenciar aquest mitjà i donar la informació d’una manera adequada i entenedora per a tothom. Tampoc podem oblidar el paper dels mitjans audiovisuals, com les ràdios i les televisions locals, i haurem de dissenyar una política comunicativa que faci que aquests mitjans s’impliquin en la difusió de les campanyes que endeguem d’ara endavant.

El passat dimarts 23 d'agost, Pere Maluquer, va fer la seva primera entrevista com a Conseller Comarcal de Medi Ambient a les notícies de Canal Nord.

Us linquem el vídeo. (L'entrevista es desenvolupa a partir del minut 17 del programa)